Avui 27 de febrer del 2010 arranquen les II JORNADES D’ALTERNATIVES AL CONSUM.
Esperem que us animeu a passar i disfrutar d’una experiència diferent. Avui podrieu anar al centre comercial, de botigues o al cinema, el món de l’oci és enorme…pero nosaltres us proposem que els vostres fills i filles avui no passin pel McDonald’s i ens visitin de 16 a 18h a la plaça de la Vila.
I demà n’hi haurà més pels adults…a partir de les 10h activitats permanents i a a les 11h una xerrada sobre finances ètiques molt interessant. Hi ha alternatives possibles…només fa falta que us animeu a participar-hi.
¡NOVETAT!
Enguany tindrem una petita paradeta amb productes i informació sobre el comerç just.
Als amics i amigues, companys i companyes, coneguts i conegudes…
L’AEiG Roc d’Oró de Sant Vicençs dels Horts organitza enguany les segones JORNADES D’ALTERNATIVES DE CONSUM i el ja consolidat III MERCAT D’INTERCAVNI. També hi haurà altres activitats per a la mainada el dissabte a la tarda, amb inflables i una gimcana entorn de les alternatives de consum, amb tallers de reciclatge, videoforums, jocs…El diumenge farem les activitats per els mes grans, amb xerrades, taules rodones, videoforums, el mercat en si i un dinar popular.
Tot això passarà el cap de setmana del 27 i 28 de febrer. Aviat us enviarem informació més concreta.
Amb aquest mail us volem animar a que participeu activament de les jornades, com a convidats o com a organitzadors si voleu d’alguna prova o algun acte que pugui tenir relació amb la temàtica. Així que agraïreim la vostre col·laboració.
EL MERCAT D’INTERCANVI ÉS UN ESPAI QUE ET PERMET CONSUMIR D’UNA ALTRA MANERA, SENSE NECESSITAT DE DINERS, INTERACCIONANT MÉS AMB LES PERSONES.
PRODUCTES QUE JA NO NECESSITIS I QUE ESTIGUIN EN BON ESTAT, SEGURAMENT PODEN SERVIR A D’ALTRES PERSONES.
Si vols reservar la teva taula, contacta amb …
Requisits per venir al mercat d’intercanvi:
Intercanvi d’articles de la llar i de decoració, joguines, pel·lícules, roba, mobles, llibres, discos, electrodomèstics, etc.
Els articles hauran d’estar en bon estat… tal com a tu t’agradaria trobar-los
Pots portar les teves coses i exposar-les en una taula, o bé portar-les a sobre i intercanviar-les amb les persones assistents.
Al finalitzar el mercat, cadascú es farà càrrec dels articles que no hagi intercanviat.
Participació totalment gratuïta i oberta a tothom
No s’admet l’adquisició dels articles exposats a canvi de diners
Digues-li a amics, veïns, familiars, nebots…. Tothom, grans, petits, joves, no tan joves, tenim coses al calaix que estan bé però ens agradaria canviar! La gràcia d’un mercat d’intercanvi és que és per a totes les edats!
Reutilització
Reutilitzar un objecte vol dir tornar-lo a usar amb la mateixa finalitat o una altra abans que esdevingui un residu.
L’actual cultura “d’usar i llençar” pot semblar pràctica, però resulta molt perjudicial per al medi ambient, ja que genera una gran quantitat de residus, alguns difícils de tractar.
L’Entitat del Medi Ambient (EMA) té com a objectiu prevenir la producció de residus i una manera d’aconseguir-ho és promoure un canvi en els hàbits de consum.
D’una banda, es pot fomentar que els objectes no es llencin fins que realment hagin esgotat la seva vida útil. Aquesta és la base de la campanya “Millor que nou, 100% vell”, dedicada a difondre:
De l’altra, es poden cercar alternatives als productes d’us sol ús que generen residus més nocius i nombrosos. Amb aquesta finalitat s’està treballant en el programa pilot de
reutilització de material sanitari.
El mercat de segona mà
No sempre que es compra un producte cal que sigui nou. Moltes vegades un producte vell pot fer el mateix servei i, fins i tot, tenir altres valors afegits. No obstant això, els consumidors cada vegada són menys conscients d’aquesta possibilitat i sovint tampoc saben on poden trobar productes de segona mà de qualitat.
Per això, un dels eixos de la campanya “Millor que nou, 100% vell” és la promoció de la compra de productes de segona mà i la difusió dels establiments on es poden adquirir.
La reparació d’aparells
Una altra cultura que s’està perdent és la de reparar els aparells i objectes espatllats. Fer-ho no només estalvia la despesa d’haver-ne de comprar un de nou, sinó que, en allargar la vida útil de l’actual, s’evita la generació d’un residu que caldrà tractar.
Per aquest motiu, l’EMA també difon informació sobre professionals de la reparació i la restauració a la campanya “Millor que nou, 100% vell”.
La reutilització de material sanitari
El programa de reutilització de material sanitari d’ús personal posa a prova l’ús de bolquers reutilitzables com a alternativa als d’un sol ús a tres residències geriàtriques de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Els bolquers d’un sol ús són un dels principals residus d’aquests centres i, a més, no es poden reciclar. Per això, l’EMA ha posat en marxa aquesta iniciativa que proposa un sistema de gestió de les residències més sostenible.
Una mica d’història…
SETEM-Catalunya va néixer de l’esperit de 1968. En aquell mític any ple de projectes inconformistes, naixia SETEM (Servei Tercer Món) a Barcelona amb l’objectiu de promoure una cultura de la solidaritat internacional renovada i allunyada dels plantejaments “missioners” que fins a aquest moment encara predominaven en la societat espanyola. En el primer butlletí de l’organització, de febrer de 1968, aquest nou ideari s’expressava així:
“En un temps que els homes disposen socialment d’un potencial creador, productiu i organitzador capaç d’eradicar del món la misèria (…) és absurd que prediquem la resignació sistemàtica i espiritualitzada a una pobresa soferta i no desitjada, que ja no és fruit de la fatalitat, sinó d’estructures socials superables.”
SETEM va néixer de la mà dels “escolapis” de Catalunya, una congregació religiosa originària del segle XVI. El principal impulsor de SETEM va ser l’escolapi Francesc Botey, una persona compromesa durant tota la seva vida amb els sectors més pobres de la societat, tant de Catalunya com de Mèxic, on va viure els últims vint anys de la seva vida. Altres persones de l’equip fundador van ser Maria Grenzner, Antoni Sala, Miquel Martí i Francesc Barrachina, aquest últim autor del logotip de l’entitat
El 1984 SETEM es constitueix com associació independent, i el 1991 passa a denominar-se SETEM-Catalunya al néixer altres associacions germanes en diversos llocs d’Espanya: SETEM-Madrid (1991), SETEM-Euskadi (1992), SETEM-Aragó (1993), SETEM-C.Valenciana (1993), SETEM-La Rioja (1994), SETEM-Balears (1994-1997), SETEM-Andalusia (1995), SETEM-Navarra (1997), SETEM-Galícia (2004) i SETEM-Extremadura (2004). El 1995 tots els SETEM existents es van associar en la Federació SETEM.
Actualment la Federació SETEM està formada per 10 associacions regionals. L’associació SETEM-Catalunya, la més antiga i la més gran de les 10, és avui dia una entitat independent i democràtica, fonamentada en la lliure participació de tots aquells ciutadans que han volgut associar-se a l’entitat i col·laborar en ella de manera activa. Els més de 1.300 socis i sòcies de SETEM-Catalunya són qui, mitjançant l’assemblea anual, acorden les línies d’actuació de la nostra ONG. També depèn de l’associació una fundació, creada el 1998, per a gestionar algunes de les nostres activitats.
El 15 de novembre de 2003 l’Assemblea de socis i sòcies de SETEM-Catalunya va aprovar una definició actualitzada de la nostra missió i un Pla Estratègic 2004-2010. Aquest últim document defineix les principals línies d’actuació de l’organització, que es concreten en la sensibilització per a la participació i la mobilització, la incidència política en Comerç Nord-Sud, i la formació i assessorament per a la solidaritat i la cooperació.
El 24 de setembre de 2004 el Ministeri de l’Interior del Govern espanyol va declarar SETEM-Catalunya Entitat d’Utilitat Pública.
Des de la seva fundació SETEM-Catalunya ha rebut diferents premis en reconeixement de la seva labor. Destaquem el Premi Barcelona Solidaritat el 1997 i 2002, el Premi Nacional del Voluntariat el 2004, i el Premi Acció 21 el 2005.
A SETEM creiem que un món més just és possible, per això treballem juntament amb nombroses organitzacions de base dels països del Sud i amb d’altres ONGs i moviments socials del Nord que també lluiten per un ordre econòmic i social més just. Amb aquest objectiu centrem la nostra tasca en tres grans línies estratègiques que es concreten en la sensibilització per a la participació i la mobilització, la incidència política en Comerç Nord-Sud, i la formació i assessorament per a la solidaritat i la cooperació.
QUÈ ÉS LA XARXA PEL DECREIXEMENT?
És la organització social col·laborativa i horitzontal, basada en l’autogestió de recursos, intercanvis, decisions locals i producció equilibrada i ecològica, de la que ens estem dotant a Catalunya.
Aquesta Xarxa neix des dels moviments socials i pretén, entre d’altres coses, aplicar el decreixement en les múltiples esferes de la vida: habitatge, salut, economies alternatives, consum, educació, mobilitat, reflexions, interanvis, i un llarg etcètera. Tot, amb els valors d’autonomia, autogstió, horitzontalitat i plantant cara al capitalisme que sosté aquest model destructor i injust.
Per aplicar-ho es treballa en diversos grups locals a tot Catalunya i grups de treball diversos per dissenyar estratègies i aprofitar sinèrgies per potenciar la simplicitat individual i col·lectiva, alhora que es crea contrapoder i xarxes paral·leles de consum, intercanvis i coneixement. En el següen apartat s’explica, més detalladament, tot el que està fent la Xarxa pel Decreixement.
Som un col·lectiu de persones amb uns objectius comuns basats en la cooperació i la voluntarietat lliurement establertes, que volem resoldre, mitjançant el consum de productes eco-biològics, qüestions d’ordre social, laboral, econòmic, ecològic i de salut que afecten la nostra vida i el nostre entorn i que ens sentim partícips d’un moviment social transformador i progressista.
Els ciutadans i les ciutadanes dels països occidentals hem fet del consum la nostra forma de viure. Un model del consum, induït pel poder econòmic i financer, que cada dia es torna més en contra nostra. És per això que a GERMINAL creiem que la transformació del nostres hàbits de consum ens porta a viure millor:
* Perquè prenem consciència d’allò que realment necessitem en lloc de seguir de forma mecànica allò que ens dicta el sistema econòmic per mitjà de la publicitat.
* Perquè els nostres criteris de qualitat de vida són regits pel creixement personal, espiritual i de consciència social i no pel consum il·limitat de productes.
* Perquè la nostra opció de compra està regida per criteris de solidaritat i responsabilitat.
Principis
* La solidaritat i la cooperació, tant en el si de l’entitat com a fora, entesa com l’única forma de viure per a qui desitja una societat diferent: igualitària, solidària i ecològica.
* La democràcia i la participació directa, sense delegacions, com a norma de funcionament social i polític a través de l’assemblea sobirana, en la qual tots els membres tenen la possibilitat de participar i intervenir des del mateix moment en què n’esdevenen socis/es.
* Aspiracions no lucratives. En el cas que les operacions econòmiques generin excedents, aquests sempre han de revertir en el patrimoni social col.lectiu i/o en serveis comunitaris o bé, previ acord de l’assemblea, en altres projectes autogestionaris que es creguin oportuns.
* La relació amb altres cooperatives i associacions a nivell local, nacional, estatal, etc., necessària per a la consolidació i desenvolupament real de la cooperació entre entitats afins, alhora que es creix cap a una xarxa d’economia alternativa.
* L’obertura a tothom qui participi ideològicament dels objectius i principis, així com en les diferents tasques de gestió i en el treball voluntari que es desprèn del principi d’ajuda mútua. L’addhesió és lliure i la baixa voluntària sense que en cap cas pugui negar-s’hi l’entrada per raó de sexe, ètnia, religió i/o condició personal (física o econòmica).
Cal Rosset
Cal Rosset el formem dos pagesos que volem viure de l’agricultura. Disfrutem tant cultivant hortalisses ecològiques de qualitat com fent-les arribar fresques i gustoses als consumidors, mantenint una relació propera i solidària.
En Joan és pagès de naixement i té l’experiència i en Ferran és un nou pagès que ha estudiat agricultura ecològica i participa en cooperatives de consum ecològic de Barcelona. Al camp hi ha molta feina i per això completen l’equip la Yolanda i en Joan.
Treballant plegats aprenem molt els uns dels altres i el contacte amb els consumidors i l’organització amb altres pagesos ens fa avançar conjuntament.
Com treballem
Estem conreant un hort de 15000 metres quadrats seguint els principis de l’agricultura ecològica, fent una fertilització orgànica, rotació de cultius i evitant l’us de plaguicides de síntesi i herbicides.
Sempre hi ha una gran diversitat de cultius de temporada i seguint el ritme de la natura anem collint els aliments de cada moment de l’any.
També fem algun cultiu en quantitats més grans que intercanviem amb els pagesos amb qui estem organitzats en xarxa. Amb ells fem una programació de cultius i aprofitant les diferents climatologies, habilitats i recursos cadascú pot aportar aquells aliments que necessitem en el moment adequat.
D’aquesta manera aconseguim una àmplia varietat d’aliments que fem arribar directament als consumidors, ja siguin particulars o organitzats en cooperatives de consum ecològic.
A més també oferim els nostres aliments a botigues, restaurants, escoles i càterings.
Per tal de mantenir un contacte proper i que totes coneguin com treballem organitzem visites, feines col·lectives, calçotades, esmorzars o dinars al camp.
